La Prehistòria · Època Romana · Edat Mitjana · Edat Moderna · Edat Contemporània · Boom Turístic · Arribada de la democracia
Al llarg de la Història, Calvià ha rebut l'aportació de diversos pobles i les seves cultures han anant deixant petjada.
La Prehistòria
El municipi de Calvià té 56 jaciments arqueològics catalogats, els quals demostren que fou poblada durant els períodes pretalaiòtic i talaiòtic. Els antics poblats més destacats són els de les zones de Son Bugadelles, es Burotell i ses Sínies. A més, s'han trobat altres jaciments aïllats a Son Boronat, el Collet d'es Moro i l'Alemany. Del període talaiòtic destaquen els talaiots de Son Miralles i del Castell dels Moros, els poblats de Vall d'Urgent, Son Roig Vell i de la punta de sa Morisca i l'establiment artesà-comercial del Turó de ses Abelles.
Les terres de Calvià eren freqüentades per navegants orientals que es dirigien el sud de la Península Ibèrica. Aquests pobles, quasi tots d'origen mediterrani, utilitzaven coves i grutes naturals i foren els primers pobladors.
Època Romana
De l'època romana de Mallorca (any 123 aC- segle V) no hi ha vestigis significatius. Existeixen escassos testimonis arqueològics, entre els quals destaquen les restes de la vila romana a sa Mesquida.
Edat Mitjana
A partir del segle V, Mallorca va patir l'acció dels vàndals durant cent anys, fins al moment que el general bizantí Belisario la conquerí i hi establí el seu poble per espai d'un altre segle.
Una de les cultures que ha exercit major influència a Mallorca ha estat la islàmica. Calvià formava part de la divisió administrativa Juz'd'Ahwaz al-Madina. Els àrabs, arribats l'any 903, conqueriren novament Mallorca incorporant-la al seus regnes de Taifes, i fou dominada successivament pels almoràvids i els almohades.
La invasió que més ha marcat la cultura i la tradició de Calvià és la del rei Jaume I d'Aragó (Corona d'Aragó). Aquest rei desembarcà a Santa Ponça el 10 de setembre de 1229, i segons el Llibre del Repartiment, es concedí a Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona, el terme de Calvià i els municipis més propers. Aquestes terres restaren sota la jurisdicció reial i episcopal, la qual cosa va provocar algunes tensions que se solucionaren més tard gràcies a la fórmula del "pariatge". Durant aquests anys es consoliden els nuclis de població de Calvià i es Capdellà, que es crearen com a llogarets on es rebien els pagesos d'un dels més grossos latifundis en què es dividia la zona.
Calvià neix com a vila l'any 1285, durant el regnat de Jaume II, fill del rei Jaume I que integrà les Balears a la cultura cristiana. Al segle XII, Calvià ja s'havia constituït en parròquia sota el nom de Sante Ihoannes Caviano. D'aquesta veneració a Sant Joan se suposa que prové l'existència d'un anyell a l'escut heràldic.
Durant l'Edat Mitjana, gran part de la població es dedicava a l'agricultura, especialment als cultius de blat, vinya, oliveres i hortalisses, i també a la ramaderia i l'apicultura. A causa de la pobresa de la terra i les constants incursions dels corsaris del nord d'Àfrica es veren forçats a la construcció d'un sistema de fortificació costanera amb nombroses torres de defensa.
Edat Moderna
Durant aquesta època Calvià va tenir un creixement vegetatiu molt dèbil. La mortalitat era molt elevada a causa de la fam, les epidèmies i les malalties derivades de la manera de viure de la població. Durant aquests segles encara hi havia esclaus àrabs, exceptuant les zones marítimes per a evitar fugues o la complicitat amb els pirates. En el segle XVI Calvià va aconseguir alliberar-se de la pesta bubònica que havia minvat molt la població de la zona. A principis del segle XVIII, la sequera i les males collites de cereals provocaren una llarga etapa de fam que es va guanyar moltes vides.
El 1715 Mallorca es va sotmetre al rei Felip V, qui promulgà el Decret de Nova Planta. És aleshores quan comença la progressiva castellanització de la vida social, promoguda per les classes altes com a signe de distinció.
Edat Contemporània
Al començament d'aquesta època la densitat de població seguia molt baixa i continuava en una extrema pobresa, ja que la majoria dels habitants eren jornalers que es dedicaven a l'agricultura, sector que patí les conseqüències de les continuades males collites. Tot i que a mida que anaren passant els anys la producció olivera va anar agafant una relativa importància econòmica, l'empobriment continuat, la fam i l'estraperlo, juntament amb la manca de treball, obligà molts calvianers a emigrar al s. XIX cap a Argèlia, Cuba, Argentina o França.
El moviment obrer sempre ha tingut molta importància a Calvià a causa que durant molts d'anys la població fou bàsicament d'aquesta classe social i no tenia els mitjans de producció. Així, el 1923 es creà la Federació Obrera Calvianera, que pertanyia a la Unió General de Treballadors. Més tard sorgiren altres dues societats: la Unió Agrària de Calvià i la Fraternal. La vida política durant la Segona República es mogué dins el socialisme, ideologia que caracteritzà al poble durant aquests anys, mentre que a la resta de Mallorca s'imposaven els partits més conservadors.
El boom turístic
Les societats europees desenvolupades al llarg de les darreres dècades del segle XX canviaren el seu concepte d'oci, cosa que afectà considerablement en els destins turístics; aviat Mallorca i Calvià comencen a distingir-se entre els més visitats.
L'economia de règim agrari conclou a la dècada dels seixanta quan apareix el turisme de masses, convertint Calvià en un municipi pioner, que cresqué animat pel dinamisme constructor de les inversions europees.
La pujada del turisme provocà, al mateix temps, un increment accelerat al sector de la construcció i de la indústria de l'oci i, en conseqüència, es crearen nombrosos llocs de treball. Aquesta nova situació va atreure molts immigrants d'altres zones de les illes i de la península.
L'arribada de la democràcia
Durant la transició democràtica començaren a donar-se plans decisius que han ordenat el meteòric creixement dels anys setanta.
A les primeres eleccions democràtiques de 1979 fou elegit batlle Francesc Font, gràcies al suport del partit socialista. El primer pacte municipal es va rompre al 1980 i la revisió del Pla General, que paralitzà les llicències de construcció durant un any provocà una gran preocupació entre els empresaris turístics.
Els anys setanta es caracteritzaren per un fort creixement econòmic i per una considerable manca de planificació i previsió, provocant nombroses alteracions, especialment les relacionades amb el medi ambient.
Amb els darrers governs municipals, la situació de Calvià ha variat notablement. S'han construït nous equipaments, que configuren una xarxa distribuïda a tot el municipi que cobreix les antigues mancances. Actualment, Calvià està posant en pràctica l'Agenda Local 21 per a aconseguir un desenvolupament sostenible, és a dir, que el creixement econòmic es faci d'acord amb una estratègia mediambiental positiva per a perseverar el futur dels ciutadans i ciutadanes del municipi.
