Ir al contenido de la web
Logotipo Ayuntamiento de Calvia

Conoce Calvià

Logotipo Ayuntamiento de Calvia
Ayuntamiento Calvia Visita Calvia Ciudadania Calvia

Història de Calvià

El municipi de Calvià, situat a la part oest de l'illa de Mallorca ha estat un territori intensament ocupat pels diferents pobles que l'han habitat al llarg de la història, des de la prehistòria fins als nostres dies. A continuació, es realitza un recorregut per les seves períodes històrics i els esdeveniments més destacats que s'han produït en el terme.

L'EDAT DEL BRONZE (1800-1000 / 850 AC)
L'Edat del Bronze és, de moment, la fase cronològica més antiga amb presència de restes arqueològiques en el municipi de Calvià. Això no vol dir, necessàriament, que al terme no hi hagi jaciments més antics, sinó que, probablement, aquesta absència s'hagi de relacionar amb que encara no s'han trobat aquests assentaments.

Els elements més característics de l'Edat del Bronze balear, especialment per a Mallorca i Menorca, són els navetiformes, arquitectura d'hàbitat de planta en forma de ferradura allargada, i els hipogeus funeraris excavats a la roca arenisca.

La fase del bronze a les Balears pot dividir-se en tres grans períodes: el Bronze Antic (1800-1500 BC), el Bronze Naviforme I (1500-1100 BC) i el bronze final o Naviforme II (1100-850 BC).

En el text Dels primers indicis d'ocupació humana a Balears fins a l'Edat del Bronze podrà trobar una síntesi dels jaciments i de les investigacions que, sobre aquesta època, s'han realitzat al municipi de Calvià.

ÈPOCA TALAIÒTICA (850-650 / 550 AC).
En les fases finals del Bronze Balear s'observen tot un seguit de tendències que ens informen sobre un complex procés històric que donarà lloc a la Cultura Talaiòtica.

Les comunitats que van donar nom a aquesta cultura van habitar Mallorca i Menorca a partir de l'Edat del Ferro (850-650 AC) i van deixar una forta empremta en el paisatge de les dues illes, mitjançant construccions monumentals com els talaiots, els turriformes escalonats, etc.

En el text La Cultura Talaiòtica es comenten els aspectes essencials sobre els fenòmens que van donar lloc a la Cultura Talaiòtica, així com les característiques més significatives d'aquesta cultura i les seves fases.

ÈPOCA Posttalaiòtica (650 / 550-123 AC).
La Cultura Posttalaiòtica és l'última fase de la prehistòria de les Illes Balears.

Al llarg d'aquest període veiem aparèixer profunds canvis en l'estructura social, econòmica i ideològica d'aquestes comunitats prehistòriques, el final se situa, per consens, al 123 aC, moment en què Quint Cecili Metel, consul romà, va conquistar l'illa de Mallorca.

A diferència d'altres èpoques, on l'arquitectura ens ajudava a diferenciar les seves fases, durant el Posttalaiòtic serà la dinàmica que s'estableix entre les comunitats indígenes i el món púnic i romà, i el seu reflex en el registre material, la qual determinarà les diferents etapes d'aquest període.

A l'arxiu La Cultura Posttalaiòtica es desenvolupen els trets que defineixen la Cultura Posttalaiòtica i la seva evolució.

ÈPOCA ROMANA I TARDO ANTIGA (123 AC - 903 DC)
Entre la conquesta romana de les Insulae Baliares (Mallorca i Menorca) en el 123 a. C. i la conquesta islàmica del 902-903, s'estén un llarg període en què successivament romans, vàndals i bizantins van ocupar i van deixar, d'alguna manera, la seva empremta a l'arxipèlag.

Des del segle II aC fins al II dC, Mallorca i Menorca van estar lligades a l'esdevenir de l'Imperi Romà. Després d'un període de certa tranquil·litat, a partir del segle III dC es van gestar nous models, que es van afermar durant l'Antiguitat Tardana o Baix Imperi Romà. En general, aquest període se situa entre finals del segle III dC i principis del segle IV dC i perdura fins al segle VIII dC

Es compta amb escassa informació del que va passar entre mitjan segle VII i la conquesta musulmana del segle X dC, és la anomenada època fosca.

El text Romans, vàndals i bizantins: esbós històric d'unes illes dominades l'ajudarà a desenvolupar una visió més completa del llegat romà i tardoantic del municipi i de les Illes Balears.

ÈPOCA MEDIEVAL ISLÀMICA
L'època islàmica a Mallorca pot dividir-se en cinc fases, en funció de raons d'història política i institucional: època califal (903-1015), la taifa Dénia-Balears (1015-1087), taifa de les Illes Balears (1087 -1115), època almoràvit (1115-1203) i, finalment, època almohade (1203-1229).

En el text Calvià durant l'època medieval islàmica es presenta una breu síntesi històrica de tot el període islàmic, amb les seves diverses fases per a l'illa de Mallorca.

CALVIÀ I LA CONQUESTA EL REI JAUME I
Hi ha esdeveniments que transformen la història d'una regió, que no afecten únicament a canvis polítics, sinó que influeixen de manera determinant en el futur d'un territori i dels seus pobladors. La conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I, esdevinguda a la fi de 1229, és un d'aquests fets històrics determinants.

El terme municipal de Calvià va tenir un paper singular dins dels esdeveniments que van provocar aquest canvi cultural. Va ser precisament en aquesta àrea de Mallorca on les tropes del rei Jaume I van desembarcar i en la qual es van produir els primers xocs entre els exèrcits cristians i les tropes islàmiques del walí Abû Yahyiâ.

En el següent arxiu, Calvià i la conquesta de Jaume I, podrà aprofundir en tots els aspectes referents a la conquesta: les seves causes, els diferents fets històrics, els seus protagonistes i les conseqüències d'aquest episodi tan determinant de la història de l'illa.

ÈPOCA MEDIEVAL CRISTIANA
La història de Calvià en l'època medieval va lligada a tres fets fonamentals, que van marcar el destí de tots els habitants del Regne de les Mallorques: el desembarcament de Jaume I el Conqueridor a Santa Ponça, al setembre de 1229; l'arribada del príncep Alfons III el Liberal a l'illot de sa Porrassa, el 1285, i l'arribada de Pere IV el Cerimoniós, en 1343, a Peguera i Santa Ponça, per annexionar-se definitivament al Regne i integrar-se novament en la Corona d'Aragó.

En el següent document, Calvià durant l'època medieval a Mallorca, s'expliquen de manera detallada aquests tres fets històrics, així com els trets més significatius del municipi durant l'Edat Mitjana.

ÈPOCA MODERNA (1492 d.C. 1811 d.C.)
Factors com les difícils comunicacions terrestres o el major grau de dispersió de la seva població pel que fa al que és habitual en les altres comarques insulars han fet que les aportacions sobre la història de època moderna de Calvià siguin relativament escasses.

En el següent arxiu, Calvià en l'època moderna s'analitzen el paper del municipi en el moviment agermanat, la demografia i les activitats econòmiques principals.

ÈPOCA CONTEMPORÀNIA
La història contemporània del municipi de Calvià ha estat complexa, variada i plena de matisos. En ella, els marcs socioeconòmics i polítics de Mallorca i del conjunt de l'Estat han condicionat l'esdevenir d'aquest poble, però al seu torn, la mateixa idiosincràsia de Calvià, de la seva base econòmica, i de la seva estructura social i política, ha atorgat a seva evolució històrica un marc especialment particular.

La lectura del text Calvià en l'època contemporània els servirà per comprendre l'evolució històrica d'aquest període.