Anar al contingut de la web
Logotipo Ayuntamiento de Calvia

Coneix Calvià 

Logotipo Ayuntamiento de Calvia
El teu Ajuntament Visita Calvià Ciutadania

Imprimir p gina

Compartir en Linkedin

Compartir en Facebook

Compartir en Twitter

Nuclis de població

El municipi de Calvià ha passat de tenir 2.690 habitants el 1960 a una població de més de 54.000 habitants el 2017. Aquesta explosió demogràfica que registra Calvià no té precedents a les Balears i només es pot explicar a través del fenomen turístic  i els processos migratoris derivats d'aquest.

Aquesta situació produeix un canvi substancial en l'ocupació dels seus habitants que passen majoritàriament de l'agricultura al sector turístic. Tan sols en casos molt excepcionals continua sent la ramaderia i l'agricultura la primera font d'ingressos per a les famílies. L'única activitat del sector secundari que té una certa rellevància és la construcció, també enfocada al sector turístic i residencial.

Un altre canvi significatiu que es produeix és a la distribució geogràfica de la població, la  de la costa, pràcticament deshabitada fins a l'arribada del turisme i convertida en una àrea urbana gairebé ininterrompuda. Això suposa un canvi al ritme de vida del municipi que fins aleshores havia viscut a l'interior, en el nuclis agrícoles de Calvià vila i es Capdellà.

La majoria de nous habitants procedeixen de la península però també existeix un gran contingent d'europeus, sobretot britànics i alemanys. L'arribada dels nous residents procedents de la península es produí per atendre les necessitats del sector turístic i de la construcció. De totes formes, l'increment de ciutadans europeus que fixen a Calvià la seva residència respon a una altra motivació que ve donada per l'excel·lent clima i la tranquil·litat que ofereix el nostre municipi.

Bendinat

A poca distància de Portals Nous es troba Bendinat, que segons la llegenda deu el nom al Rei Jaume I, qui en els primers dies de la conquesta de Mallorca després de sopar un senzill pa amb alls, va dir: "bé hem dinat",  però l'origen del topònim és d'arrel islàmica.
Un dels edificis més significatius de la zona és el castell de Bendinat, que va ser edificat pel marquès de la Romana en el segle XIX. El seu estil és neogòtic amb reminiscències europees i està situat entre l'antiga carretera i l'autopista de Ponent.
La població de la zona del Castell de Bendinat és de 464 persones (Data: 31.08.2017).

Calvià vila

IGLESIA CALVIA4Calvià vila és el centre administratiu del municipi. Situat a 14 km de Palma, la capital de l'illa de Mallorca. Es troba als peus de  les muntanyes de la Serra de Tramuntana.

Geogràficament el poble de Calvià es troba situat a la zona amb alguns turons o lleugeres elevacions, envoltat de terres més o menys planes destinades al cultiu de l'olivera i l'ametla. Les primeres notícies que es tenen d'aquest terme municipal fan referència a l'existència de l'església, que apareix citada en 1248 en la butlla papal d'Innocenci III en la qual es reconeixen les parròquies de Mallorca sota la seva protecció.
El poble es configura en un nucli central envoltat  de cases disseminades, amb horts i camps.

La vila no compta amb grans edificacions, però destaquen l'església de Sant Joan Baptista, i algunes cases com és Pontet, Can Verger, Ca 's Metge vell. L'església de Sant Joan Baptista és originària, com ja s'ha dit,  de 1248, però d'aquest edifici primigeni, amb prou feines es conserven restes originals, ja que  va ser substituït en diferents èpoques per construccions més modernes. La darrera gran reforma data de 1867.

L'edifici actual presenta una façana historicista que combina elements neoromànics amb una gran finestra neogòtica i dues esveltes torres bessones on es troba el campanar.
L'edifici de l'ajuntament, que es troba a l'entrada del poble, es va inaugurar el 1989 i va ser projectat pels arquitectes Rafel Balaguer i Jaume Vidal, els quals van saber unir elements de l'arquitectura popular i tradicional mallorquina com la teula, el marès o la pedra picada amb la funcionalitat i el disseny d'una construcció d'avantguarda.
Cada dilluns se celebra un mercat on es poden comprar productes autòctons.
Les festes d'aquesta zona són les de sant Jaume, del 19 al 26 d'agost.
Calvià té una població en el cens de 2.694 habitants (Data: 31.08.2017). 

CAS CATALACas Català

Cas Català és el nucli de Calvià que marca la frontera amb Palma. El seu nom es deu que a finals del segle XIX un català va establir-hi la seva casa i una fonda. És una urbanització residencial amb xalets i pisos dispersos. Té dos accessos a la mar i una petita platja envoltada de terrasses.
Les festes d'aquesta zona són del 15 al 17 de setembre juntament amb les d'Illetes.
La seva població, si hi sumam la de ses Illetes, és de 3.380 habitants (Data: 31.08.2017).

 Costa de la Calma

Costa de la Calma és una zona residencial que s'estén entre Santa Ponça i Peguera. En el litoral s'hi troba la platja de Cala Blanca que es caracteritza per ser rocosa i tenir diverses entrades a la mar, a més de petites cales de pedres.
Del 4 al 15 d'agost se celebren les festes juntament amb la zona del Toro.
La seva població al cens és de 1.644 habitants (Data: 31.08.2017).

 

PORT ADRIANO S.PONÇAEl Toro

És una urbanització recent que ocupa els terrenys de ses Penyes Rotges.
Part de la seva costa està formada per penya-segats. Én una punta s'hi origina un sortint davant el qual apareixen uns petits illots en línia recta que acaben a l'illa del Toro, que dóna nom a tota la zona. A més, també té una cala principal urbanitzada al seu voltant, i un port esportiu anomenat Port Adriano, que flanqueja una altra cala coneguda com a Racó de sa Fragata.
Del 4 al 15 d'agost celebren les seves festes amb Costa de la Calma.
Té una població censada de 2.461 habitants (Data: 31.08.2017).   

CAPDELLA O CALVIA POSSES

Es Capdellà

Es Capdellà és una petita població de l'interior situada a gairebé 3 km de Calvià vila. És un nucli urbà immers en un paratge silenciós, sota la silueta del Galatzó (1.026 m.) on sembla que el temps és aliè al ritme desenfrenat de la vida actual. Està format per pintoresques cases disseminades i una església de recent construcció. Als seus voltants s'hi troben algunes importants possessions i grans finques rurals, com la de Son Vic Nou i Son Vic Vell, Son Martí, Galatzó i ses Algorfes entre d'altres.
Les primeres notícies que es tenen d'aquest lloc daten del segle XVII, cosa que la situa com a segon poble més antic del municipi de Calvià. Se n'ha de cercar l'origen entre les casetes que els jornalers de les antigues cases senyorials s'hi construïen.
Des d'aquí es pot anar cap a Andratx, Peguera o Galilea, i caminant es pot arribar a Calvià vila en un agradable passeig, recorrent paisatges naturals.
La Mare de Déu del Carme es festeja del 13 al 17 de juliol.
La seva població és de 1.065 habitants (Data: 31.08.2017).

Galatzó

És una zona residencial ubicada en el Predi de Son Pillo. Va ser urbanitzada a finals dels anys setanta.  Els habitatges van ser construïts per iniciativa de la cooperativa Pablo Iglesias i va suposar la primera iniciativa de l'habitatge social al municipi.
Compta amb un centre d'ensenyança infantil, primària i secundària i un pavelló esportiu.

Just devora hi ha el polígon Son Bugadelles que representa l'aposta per la diversificació econòmica del municipi. El lloc més conegut de Galatzó és el Molí de Santa Ponça.
Del 20 al 25 d'agost se celebren les festes de Galatzó.
La població del cens és de 1.630 habitants (Data: 31.08.2017).

Illetes

Just devora Cas Català es troba Illetes, que pren el nom de tres illots, sa Caleta, sa Torre i s'Estenedor o des Pas, situats davant la costa. És una zona on es concentra un gran nombre d'hotels, apartaments i residències.
A la costa d'Illetes es pot observar una torre de vigilància de l'any 1580.  Prop d'aquesta zona també s'ubica un fort militar, construït a finals del segle XIX i que formava part del sistema de defensa global de la badia de Palma juntament amb les fortificacions de Sant Carles i Portixol a Palma, Torre d'en Pau a és Coll d'en Rabassa i Cap Blanc i Cap Enderrocat a Llucmajor.
A aquesta zona es van allotjar personatges famosos com els actors Errol Flynn, Tyrone Power, Rita Hayworth o dels caps d'estat Richard Nixon i el rei Al Saud d'Aràbia Saudita.
Les festes d'aquesta zona són del 15 al 17 de setembre, juntament amb les de Cas Català.
La seva població censada, juntament amb la de Cas Català, és de 3.380 habitants (Data: 31.08.2017).

Magaluf

Magaluf està pràcticament unida a Palmanova. La seva costa s'estén entre la punta la Punta de sa Porrassa i Cala Vinyes. És la zona més internacional i coneguda del litoral de Calvià. En el seu interior es troben les salines del Salomar, quasi dessecades per complet.
El topònim de Magaluf apareix per primera vegada documentat com Magaluf ben Jusef, el 1234, i segons alguns historiadors prové d'un nom jueu.
Magaluf s'ha considerat com un dels centres més importants d'oci turístic perquè la seva oferta és molt variada.
Les festes d'aquesta zona se celebren del 10 al 15 d'agost i del 31 d'agost al 3 de setembre.
La població del cens és de 4.645 habitants (Data: 31.08.2017). 

PASEO MARITIMO PALMANOVAPalmanova

Situada entre Son Caliu i Torrenova, va ser la primera urbanització que es va construir a Calvià i una de les pioneres de Mallorca ja que va començar a projectar-se el 1934.
Palmanova té tres platges d'arena blanca amb característiques pròpies, que són la des Carregador, devora el club marítim, la de Palmanova i la de Son Maties.
Cal destacar els dos passeigs marítims, el de Palmanova i el des Carregador, que compten amb zones verdes, arbrades i amples voravies i bulevards per passejar-hi. 
Posseeix una bona infrastructura hotelera equipada amb nombrosos serveis que la converteixen en una zona ideal per a gaudir d'unes bones vacances, tant si se cerca la tranquil·litat com si es decideix dur a terme una gran quantitat d'activitats.
A la sortida d'aquesta zona de Calvià, en direcció Andratx està situada la Creu del Pi dels Montcada, que commemora el lloc on van rebre honors funeraris els germans Montcada, col·laboradors del Rei Jaume I en la conquesta de l'illa. Un altre testimoni del passat històric del municipi és la Torre Nova, de planta circular i traçat cònic, que va ser construïda al 1595. Les festes són del 7 al 9 d'agost. La població censada és de 7.487 habitants (Data: 31.08.2017). 

BOULEVAR PEG NOCHEPeguera

El topònim de Peguera ve de "pega", peix, resina extreta dels numeros pins que hi havia a la zona. Com a nucli urbà va sorgir a principis del segle XX, quan dues de les famílies propietàries ho van parcel·lar per primera vegada. Els primers hotels s'hi van establir el 1928, platges de Peguera i el 1930, el Malgrat. Després al 1958 es va promoure la urbanització definitiva de la zona, gràcies a l'increment del turisme.
Peguera està situat a la costa de Calvià, entre la Costa de la Calma i Camp de Mar i s'hi localitzen tres platges: La Romana, Torà i Palmira. Es pot considerar que és un enclavament mixt, entre residencial i turístic.
Als afores es troba Cala Fornells, un reducte de tranquil·litat i bellesa.
De l'1 al 3 de setembre Peguera celebra les seves festes.
La població del cens és de 4.328 habitants (Data: 31.08.2017).

 

Portals Nous

Portals Nous és una zona residencial delimitada per Bendinat i per l'autopista de Ponent. Es caracteritza per ser un lloc tranquil amb una cala d'ampla superfície d'arena blanca i aigües netes, davant l'illa d'en Sales.
A la part alta s'hi troba l'Oratori amb la imatge de la Mare de Déu de Portals.
El seu port esportiu és el centre del turisme d'elit i de la diversió nocturna.
Les festes són del 12 al 15 d'agost.
La seva població en el cens és de 2.437 habitants (Data: 31.08.2017). 

Costa d'en Blanes

Prop de Portals Nous es troba Costa d'en Blanes que pot dividir-se en dues parts, una zona residencial d'habitatges construïts en els vessants de la serra de na Burguesa, i una altra a la costa on s'ubiquen centres d'oci, turístics i educatius.
Té una població censada de 2.098 habitants (Data: 31.08.2017). 

CRUZSanta Ponça Santa Ponça és un lloc històric per Calvià i per a tot Mallorca, ja que en les seves platges van desembarcar les tropes del Rei en Jaume durant la conquesta de la Mallorca islàmica a 1229, efemèride que recorda la Creu del Desembarcament i la capella de la Pedra Sagrada erigides amb motiu del 700 aniversari el 1929.

A l'entrada al nucli urbà es localitzen les antigues cases de Santa Ponça. És una zona coneguda també per les seves restes arqueològiques entre els quals destaca el parc arqueològic del Puig de sa Morisca que inclou alguns dels jaciments més importants de Mallorca com la vila romana de sa Mesquida, Es turo de ses Abelles o el poblat talaiòtic del Puig de sa Morisca.

El 1925 es van produir els primers intents d'urbanització de la zona, però el primer projecte data de 1933 seguint un model de ciutat jardí. Però la urbanització data de 1955 i inclou, a més de dues platges, un passeig marítim, un port esportiu, camps de golf i altres instal·lacions esportives.
La commemoració del desembarcament del Rei en Jaume se celebren del 6 al 12 de setembre.
Té una població censada de 11.999 habitants (Data: 31.08.2017).

   

Son Ferrer

Aquesta zona està situada entre sa Porrassa i el Toro, devora el Puig de Saragossa i l'àrea boscosa de Cala Figuera. Era una antiga propietat rústica de Calvià, que va ser urbanitzada en la segona meitat del s.XX. Destaca en aquesta zona de la presència de jaciments arqueològics com el túmul de Son Ferrer, les coves de Can Vairet i el poblat de l'edat de Bronze de Son Ferrer.
Les festes de Sant Bernat se celebren del 17 al 20 d'agost.
Té una població de 6.218 habitants (Data: 31.08.2017). 

La resta de població, fins als 54.476 habitants censats en data 31 d'agost de 2017, es distribueix en els nuclis de Badia de Palma (976 habitants), Portals Vells (40 habitants), Sa Porrassa (116 habitants) i Sol de Mallorca (794 habitants)